Viatge de tornada

Ha estat un viatge inoblidable, espectacular, meravellós en definitiva, sense paraules. La millor experiència de la meva vida, repetiria el viatge mil i una vegades, crec que durant aquest he crescut com a persona, tenc un grau d’independència major, conec millor com funcionen les coses al meu entorn, i sobretot he guanyat en coneixements.

Per una banda no vull que el viatge s’acabi mai, però per l’altra tenc enyorança de la meravellosa illa de Menorca.

El viatge de tornada a Menorca ha estat tranquil, ha estat tot un dia exclusivament dedicat a anar d’Hèlsinki a Barcelona, i de Barcelona a Menorca, es pot tardar molt menys en fer el recorregut, però a l’hora de comprar els passatges, vaig decidir que hi hages diferència d’hores entre l’arribada a BCN i la partida cap a Menorca, ho vaig decidir així perquè si sorgia algun problema entremig, podia ser arriscat, i podria perdre el vol, hi ha una frase molt coneguda que resumeix això a la perfecció “Hombre precavido vale por dos”. Gràcies a aquesta decisió tot va anar perfecta, no vaig haver de córrer en cap moment, hi vaig tenir temps d’admirar al camí de tornada al meu “Hogar”.

Un bon berenar per poder aguantar tot el dia de viatge.

Primer vol 4 h Helsinki – BCN

Aeroport de BCN un amic inesperat

BCN – Menorca la Lluna m’acompanya

En ganes d’arribar a casa meva, a la fi en el meu lloc

Altres feines

Fa un parell de dies ens van encomanar una altra feina exprés, és tractava d’intentar reparar un projector el qual no donava senyal a la sala de reunions. Havíem d’intentar resoldre el problema abans de 2 h, ja que en aquella sala s’hi havia de reunir una gent important aquell mateix dia.

La feina no va ser molt complicada, tot i que no vam trobar l’error del projector, el vam poder substituir per un de nou, tota la feina la vam fer amb 1 h, així que va poder celebrar la reunió sense cap tipus de problema.

La darrera setmana

La darrera setmana, ha estat la més entretinguda de totes, hem tingut bastanta feina a fer, a més que hem conegut a molta gent nova.

Una de les feines més importants que hem tingut aquesta setmana, ha estat traslladar tots els equips d’una sala, a un altre lloc de l’institut, expandir-los la memòria RAM, fent servir els equips antics de la sala a on portàvem els nous, comprovar que no hi hagués cap error amb les RAMs noves, i actualitzar un software, el qual no estava instal·lat en els equips nous.

El més complicat de la feina va ser la de transportar tots els equips a través de l’edifici, ja que el carro pesava molt, i hi havia molts de petits escalons pel camí.

Però una vegada vam arribar al nostre destí, la feina va ser molt mecànica i senzilla.

 

Feina realitzada a la Universitat de Turku

Tota la universitat està en un període d’automatització, amb això vull dir, que intenten que tots els elements elèctrics de la universitat, estiguin centralitzats mitjançant un servidor web. Per tant la nostra feina durant els darrers dies ha estat anar, per les diferents aules de la universitat, instal·lant i configurant tot el necessari, perquè es pugui controlar tot fàcilment des del servidor.

Una vegada tots els aparells estan configurats, es pot monitorar tot el funcionament, inclús es pot programar en bloc alguna funció, com per exemple que el cap de certs watts de consum, que les llums s’apaguin o que baixin la seva intensitat, tot això es pot programar d’una forma molt senzilla i similar al programa scratch.

El petit armari que es pot veure a la primera imatge, juntament amb un parell de micros i càmeres que hi havia a la sala, costava tenint en compte el preu de la instal·lació uns 20.000€ en total, s’ha de dir que sales com aquesta n’hi ha a prop d’unes 20, per tant estem parlant d’una inversió de molt de diners.

La vida a Finlandia

Ja duc un total de 3 setmanes vivint a Turku, Finlàndia, és per això que ja em vaig fent una petita idea de com és la vida per aquí. Aquesta és la raó per la qual escric aquest post, perquè la gent es pugui fer una idea, de com van les coses per aquesta regió.

En primer lloc, la vida és molt tranquil·la, almenys en aquesta ciutat, suposo que a la capital, Hèlsinki ha de ser una mica diferent, però en general és tranquil per totes parts. Per aquesta raó la gent jove busca alternatives per entretenir-se, com per exemple quedar amb els amics, i anar a fer deports, o alguna activitat, tot i que sempre hi ha els típics grups d’amics friquis, que prefereixen quedar a casa i jugar amb l’ordenador o alguna consola.

Una altra cosa interessant i diferent que tenen aquí, són les banyeres, les quals directament no existeixen, la banyera directament és tot el quarto de bany. La primera impressió potser de què hi haurà aigua per tot, però tot el contrari, el material del qual està fet el terra és molt impermeable, per tant l’aigua patina molt, i rapidament se’n va pel desaigua.

Durant el temps que amb queda aquí aniré fent més posts de coses curioses de Finlàndia.

Primera setmana a la Universitat de Turku.

El primer dia ens vam presentar a la Universitat, allà vam conèixer a la majoria de professors de la zona de l’IT. Tots van ser molt amables i ens van introduir la universitat, vam fer un tour per les diferents residències i parts de la Universitat, això ens va costar tot el matí, ja que les dimensions de la Universitat són molt grans.
Els següents dies van transcórrer amb tranquil·litat, cada dia ens presentàvem a l’empresa, i ens donaven unes certes tasques a fer, anaven allà on ens havien dit i la realitzàvem. Tot això ho fèiem amb l’ajuda d’un estudiant de l’institut al qual havíem estat la primera setmana, ell ens tradueix les diferents coses que poden sorgir amb Finès, a més que ell es coneix la Universitat perfectament. Ens resulta de gran ajuda, a més que ens hem fet molt amic d’aquest noi, i ens mostra les diferents coses interessants que hi poden a ver per la ciutat de Turku.

Durant el cap de setmana, vam sortir a la nit, per veure l’ambient, el que ens va sorprendre, és que aquí l’ambient comença a les 22:30, és una hora molt poc comuna, a Espanya l’hora d’ambient és damunt la 1:00 de la nit. En començar tan prest, la festa també acaba prest damunt les 3:00 de la matinada, això a Espanya no passa, l’ambient s’acaba fins que pràcticament surt el sòl.

Primer dia a La Universitat

La universitat de Turku és increïble, està segmentada en diferents zones, per les diferents especialitzats en els estudis, tenen una quantitat de recursos i material increïbles, a cada sala de conferències que tenen, tot està controlat digitalment des d’una pantalleta situada a una taula, al costat de la pissarra, tot això té un cost per habitació de 25.000 € amb dispositius electrònics.

També disposen d’una cafeteria a on menjar, la qual només s’ha de pagar 2,6 € per menjar, si ets algú més menjador i agafes més plats et costa 4,6 €, tot i que segueix següent una quantitat de diners molt baixa. La qualitat del menjar és molt bona, a més hi ha menjar a propòsit pels vegetarians.

Una cosa que em crida l’atenció és la confiança que hi ha entre els alumnes, i els materials, ja que en el passadís, hi ha uns penjadors amb els abrics de tots els alumnes, i estan sense vigilància, tot i això no hi ha cap incidència, no m’agrada dir-ho, però si això és fagues a Espanya, no hi hauria abrics mai, ja que la nostra cultura és molt diferent, i els valors de les persones canvien molt.

Primera Setmana

Les sensacions de la primera setmana han estat molt bones. El primer dia, en arribar més prest que els meus companys d’habitació, vaig deixar les maletes a l’hostal, i vaig començar una mini recerca dels llocs més propers i útils que hi havia al voltant de l’hostal. Pel camí vaig veure un munt de restaurants 5 per ser exacta de la mateixa cadena de restaurants de menjar ràpid, es podria dir que és el Burger King de Finlàndia, tenen una forma de funcionar, molt diferent de l’espanyola, ja que aquí als clients se’ls atén d’un en un, i fins que no acaben de servir a un, no comencen amb un altre, a més, a cada restaurant, com a molt hi ha 3 empleats, tot i que la mitja és de 2, això provoca que a vegades s’hagi d’esperar bastant de temps perquè t’atenguin.

Una vegada van arribar els meus companys de pis, vam anar de compres al lidle, el qual esta molt a prop del nostre pis. Per no haver-nos vist mai, la connexió entre nosaltres va ser a l’instat, a l’igual que l’organització. Després de comprar el bàsic i indispensable, per sobreviure durant dos dies, vam tornar cap a l’hostal, una vegada allà vam preparar el sopar, i vam començar a conèixer-os millor.

 

El següent dia vam anar a presentar-nos a l’institut, tot va anar molt bé, tots els professors es varen presentar, i ens van fer un tour per tot el centre, les instal·lacions del centre són magnifiques. Tot és d’alt nivell i qualitat, tenen una impressora descomunal de 300.000 € a part de MACs All In One per al disseny gràfic.

Els següents dies varen ser normals, anàvem a l’institut i allà fèiem classe, amb els alumnes de l’institut.

El divendres a l’institut, vàrem fer una petita excursió a la central nuclear, va ser molt entretinguda, però va tenir un petit fall, i és que ens varen fer un xerla de quasi una hora, per explicar totes les instal·lacions, però aquest es va fer totalment amb Finès per tant no vam entendre res.

Durant el cap de setmana vam estar fent turisme per la ciutat esta plena de monuments, i coses polides d’admirar, el que passa és que la ciutat està un poc buida en certs punts, com per exemple els parcs.

Primeres Dia

El dia d’avui ha estat llarg, i una mica cansat, m’he hagut d’aixecar a les 5:30 del matí per poder agafar l’avió que sortia de bcn a les 8 h.

Una vegada a l’aeroport, tot ha sigut molt fàcil, tot ha rodat sobre la marxa, una cosa curiosa que no esperava que fos veritat, és la quantitat de persones que tenen el pèl ros a Finlàndia. Una vegada estava assegut dins l’avió, han començat apareixer molts de nois petits els quals parteneixien a un equip d’algún deport, el qual no he pogut deduïr, tots ells tenien el pèl ros, no hi havia ni un sòl noi el qual no tingues el pèl ros. Francament ha estat divertit veure un derrera l’altre tans de nois amb el mateix color de cabell.

El vol ha durat un total de 4 h, ha estat un trajecte tranquil, sense cap incidència a destacar, al principi pensava que seria dur d’aguantar, per l’enorme quantitat de nois petits que hi havia dins l’avió, tot i que no ha estat així.

Una vegada acabat el trajecte en avió, hem anat cap al metro, per anar a Hèlsinki, ha estat fàcil de trobar, ja que estava ben indicat, i a més la terminal a on hem anat a parar era petita.

En el metro hem hagut de comprar un tiquet cap a Hèlsinki, gairebé no vés fet falta comprar el tiquet, ja que en accedir a la zona del metro, no ens ha fet falta donar el tiquet ni ensenyar-lo a ningú, simplement hem esperat que el metro arribes, i una vegada havia arribat hem entrat a dins sense que ningú ens diguis res.

Al cap de 23 min, hem arribat a “l’estació de metro d’Hèlsinki” no sé si ho era exactament, però ho pareixia. Una vegada allà ens hem dirigit cap a la parada de bus, que estava a baix de l’estació de tren. M’ha sorprès molt la parada de bus, es tractava d’un aparcament gran plens de busos, en els quals només si podia accedir mitjançant una porta de cristall, que només s’obria quan el bus li quedava poc per partir. En aquest moment ha estat quan ha aparegut el primer problema del dia, el del bus no ens podia cobrar, havíem de pagar a través de la pàgina web del bus, per tant havíem de tenir internet per poder accedir a la pàgina, sort hem tingut que a l’estació de bus hi havia wifi gratis, ja que ningú dels que venien amb mi, ni jo teníem en aquell moment dades en el mòbil per poder navegar. Una vegada feta la compra dels bitllets, hem entrat al bus sense problemes n’hi més complicacions.

El trajecte de bus d’Hèlsinki a Turku han estat un total de 2 h, s’hi han passat una mica ràpid, ja que hi havia wifi i a més hi havia endolls per poder carregar el telèfon i el portàtil, per tant el temps ha passat molt més ràpid.

Finalment una vegada hem arribat a Turku ens hem separat, jo per una banda anava tot sol al meu hotel, i la Maria i el Xavier han anat al seu, això ha estat en resumits comptes el dia d’avui, ara mateix acabo d’arribar d’anar a fer una inspecció per la ciutat i finalment estic escrivint aquest post, espero que us hagi agradat.

Presentació

Em dic Lluís Alcalà Català, sóc un noi de 19 a punt de complir un dels seus somnis, anar d’Erasmus, he de demanar gràcies a totes aquelles persones que han fet possible que aquest viatge és realitzes, també he de donar les gràcies al govern de les Illes Balears, per poder-me subvencionar amb una beca molt generosa.

Després de totes aquestes dedicatòries vull presentar el meu cas, som un noi de Ciutadella de Menorca, el qual es troba a les Illes Balears. Vaig ser un dels dos seleccionats al meu institut, per anar d’Erasmus. Gràcies a la meva perseverança, vaig ser elegit, després d’unes certes proves.

Des d’aquell dia estic esperant impacientment al dia de partir cap a Turku, Finlàndia. El millor viatge de la meva vida començarà dia 31 de març fins dia 8 de maig, estic una mica nerviós, tot i que sé que les coses aniran molt bé i serà una meravellosa experiència.

M’agradaria concloure la meva presentació tornant a donar les gràcies a totes aquelles persones que m’han ajudat a aconseguir aquesta meravellosa experiència.